Constitucionalment oberts
...
...
Vicent Sanchis
Només els preocupen els apòstates perifèrics. Els apòstates de la unitat
El PP i el PSOE –el PSOE i el PP, per allò d'Isabel i Fernando–, cada vegada més un, justifiquen la sagrada unitat de la seua pàtria sobre un mur aconfessional. La Constitució els excusa totes les barbaritats. Una Constitució redactada sota amenaça militar i interpretada ara des d'una barraca sectària. Veneren, aquests senyors, una falsa relíquia. Però ja els està bé perquè la doctrina de la fe tingui aparença democràtica. I per això avui imposen la festa. Festers a la força. Una festa, doblada, de la unitat de la seva pàtria amb excusa constitucional. Però molts no en fan. Botigues i grans superfícies se la salten irrespectuosament per fer calaix. Agost en desembre. I les empreses pacten amb els treballadors el pont que els convé, que pot ser avui. Els més descarats fins i tot fan l'aqüeducte. El lector més observador veurà que, fins i tot a l'Andalusia de Díaz, hi ha mitja jornada laboral. Horror! Això no pot ser i és anatema constitucional. Però els guardians del camp de cascall només tenen ulls per als rebels. No reprovaran avui els constitucionalistes, actius o passius, desobedients amb la celebració obligada. Se'n foten, dels seus fidels. Només els preocupen els apòstates perifèrics. Els apòstates de la unitat. Avui els vigilaran, els controlaran, els advertiran, els denunciaran i els sancionaran. Per despistar i marejar els inquisidors constitucionals, els regidors i els alcaldes rebels podrien vendre torrons als ajuntaments oberts. “No som separatistes, som Mercadona!”
Només els preocupen els apòstates perifèrics. Els apòstates de la unitat
El PP i el PSOE –el PSOE i el PP, per allò d'Isabel i Fernando–, cada vegada més un, justifiquen la sagrada unitat de la seua pàtria sobre un mur aconfessional. La Constitució els excusa totes les barbaritats. Una Constitució redactada sota amenaça militar i interpretada ara des d'una barraca sectària. Veneren, aquests senyors, una falsa relíquia. Però ja els està bé perquè la doctrina de la fe tingui aparença democràtica. I per això avui imposen la festa. Festers a la força. Una festa, doblada, de la unitat de la seva pàtria amb excusa constitucional. Però molts no en fan. Botigues i grans superfícies se la salten irrespectuosament per fer calaix. Agost en desembre. I les empreses pacten amb els treballadors el pont que els convé, que pot ser avui. Els més descarats fins i tot fan l'aqüeducte. El lector més observador veurà que, fins i tot a l'Andalusia de Díaz, hi ha mitja jornada laboral. Horror! Això no pot ser i és anatema constitucional. Però els guardians del camp de cascall només tenen ulls per als rebels. No reprovaran avui els constitucionalistes, actius o passius, desobedients amb la celebració obligada. Se'n foten, dels seus fidels. Només els preocupen els apòstates perifèrics. Els apòstates de la unitat. Avui els vigilaran, els controlaran, els advertiran, els denunciaran i els sancionaran. Per despistar i marejar els inquisidors constitucionals, els regidors i els alcaldes rebels podrien vendre torrons als ajuntaments oberts. “No som separatistes, som Mercadona!”
Comentarios