Per què el PP mai té la culpa

 

Els fets demostren al llarg dels anys que els governs del Partit Popular mai han assumit cap responsabilitat en les pitjors crisi del país i han optat sempre per estratègies que acabin culpant les opcions amb menys recursos o possibilitats de defensar-se

ANA PARDO DE VORA Madrid 2014.10.09 14:08 Actualitzat: 2014.10.09 15:56

 

La ministra de Sanitat, Ana Mato, en el punt de mira per la crisi del ebola.EFE

L'estratègia del PP, tant al Govern central com en el madrileny, de culpar de forma virulenta a l'auxiliar d'infermeria Teresa Romero del seu propi contagi de ebola-la han acusat de "mentir" i "ocultar" els seus símptomes-, ha encès a l'opinió pública, el malestar es porta fent palès en les xarxes socials des de dilluns.

No obstant això, tal com es pot comprovar al llarg dels anys i de la gestió del Partit Popular en diversos governs, aquest fet no és nou i, donant resposta a la dita "en política no existeixen les casualitats", l'actuació dels conservadors respondria sempre a una calculada estratègia de bolcar la seva pròpia responsabilitat en diverses de les pitjors crisi d'aquest país sobre els elements amb menys opcions de defensa, sigui un gos o sigui un jutge.

- Crisi del ebola (2014). El gos Excálibur de Teresa Romero va ser el primer a 'assumir "la seva responsabilitat en el contagi de la seva propietària i va ser sacrificat ahir pel Govern madrileny. Ni estava contagiat ni es va demostrar en cap moment que la millor decisió fos matar; a l'inrevés, i més enllà del component afectiu de la mascota de Romero, els científics van demanar que seguís viu per estudiar-lo. La següent a ser assenyalada com a culpable pel PP ha estat la pròpia contagiada, que es va tocar la cara amb el vestit de protecció després d'atendre al missioner García Vell, infectat a l'Àfrica. Que el protocol del Ministeri d'Ana Mato estigui incomplet i ignori part de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut sobre la retirada dels equips de protecció és el de menys.

- Tragèdia a Ceuta (2014). La conclusió d'Interior és que els 15 immigrants que van intentar arribar a Espanya nedant a la frontera del Marroc amb Ceuta són culpables de la seva pròpia mort per ofegament. Que el material antiavalots de la Guàrdia Civil (boles de goma, pots de fum i cartutxos de fogueig) impactés contra els febles nedadors és el de menys. Que altres 23 immigrants fossin retornats al Marroc de forma il · legal, també. Que el director de la Guàrdia Civil i amic del president del Govern, Arsenio Fernández de Mesa, mentís, no compta. La culpa és dels immigrants per estar desesperats.

- Accident ferroviari a Santiago de Compostela (2013). Segons el Govern, només el maquinista que conduïa el tren, Francisco José Garzón, va ser el responsable de fer xocar l'Alvia al revolt 'A Granderia' de Angrois, a 3 km. de Santiago de Compostela (La Corunya) i que morissin 80 persones i hagués desenes de ferits i traumatitzats. La insuficient senyalització de la via, el precari sistema de seguretat per als canvis bruscos en l'alta velocitat (220 a 80 km / h), les recomanacions contínues dels maquinistes perquè es resolguessin aquestes i altres deficiències, la distracció de Garzón per la anomenada de treball rebuda en el tram de frenada o el senyal avançada de 4 km en via lliure són el de menys. No hi ha hagut una sola responsabilitat de l'Administració i el responsable segon del Ministeri de Foment, Rafael Catalá, va ser ascendit a ministre de Justícia fa unes setmanes.

- Cas Bankia (2012-sense tancar). Que Miguel Blesa, company del col · legi d'Aznar, utilitzés Caja Madrid com el seu propi mas per comprar a polítics de PP, PSOE i IU i sindicalistes, fent-los rics i fent-se ell més ric encara a costa de estafes (preferents) als seus clients és el de menys. Que la caixa madrilenya passés a ser un banc presidit per Rodrigo Rato, exvicepresident d'Aznar i president de l'FMI, en una operació que ha espletat les arques públiques no compta. L'únic condemnat per ara a 17 anys d'inhabilitació és el jutge que es va atrevir a fer trepitjar la presó Blesa, Elpidio Silva.

- Cas Gürtel (2009-sense tancar). El primer a caure va ser el jutge que va començar la investigació de la trama de corrupció incrustada en el Partit Popular, Baltasar Garzón. El Tribunal Suprem va condemnar a onze anys d'inhabilitació al magistrat que també va tractar d'obrir un procés sobre el règim franquista. Que bona part dels empresonats per la Gürtel, inclòs el capitost Francisco Correa, estiguessin en el casament de la filla d'Aznar oa les administracions i orgànics del PP és el de menys.

- Crisi econòmica (2007-sense concloure, encara que Rajoy diu que està acabant). La conclusió del Govern és que els ciutadans, que han viscut per sobre de les seves possibilitats demanant crèdits fins per respirar, són els responsables de la crisi, per això són ells els que han de suportar les retallades i les baixades de sous. La irresponsabilitat (i il · legalitat en molts casos) de les entitats financeres, les lleis encoratjant l'especulació immobiliària redactades pel Govern Aznar, la manca de control dels mercats i la corrupció per enriquir-des de les institucions són el de menys. O són culpa dels ciutadans que trien als que governen la seva vida.

- Accident del Metro de València (2006). 43 morts i 47 ferits. La culpa segons la Generalitat Valenciana encapçalada per Francisco Camps (PP) va ser del conductor, Joaquín Pardo, un dels morts. La insuficiència dels sistemes de seguretat per ser fins a 40 vegades més barats que els de la resta dels metres d'Espanya, un revolt on ja hi havia hagut un descarrilament el 2003 sense que es prenguessin mesures posteriors i les finestretes de plàstic sense subjecció dels vagons van ser el de menys. No assumir responsabilitats polítiques.

- Atemptat de l'11-M (2004). 198 morts, prop de 2.000 ferits i incomptables traumatitzats.El Govern de José María Aznar va tractar en va de culpar la banda terrorista ETA, amb crides als mitjans de comunicació, circulars a instàncies internacionals i rodes de premsa dirigint la responsabilitat als etarres. El procés judicial per aquest atemptat va concloure que van ser fanàtics gihadistes qui van organitzar i van cometre l'atemptat, però alguns sectors conservadors, encara avui, continuen insistint que ETA hi era i és culpable.

- Yak-42 (2003). Van morir a Turquia 62 militars espanyols i 13 membres de la tripulació. Al capdavant del Ministeri de Defensa, Federico Trillo-Figueroa. Es van demostrar manipulacions en els cadàvers, errors en la identificació, precipitació per celebrar els funerals d'Estat, pressions des del Ministeri a les famílies dels militars morts, ... Els culpables: 3 militars que rebien ordres, però que segons el Govern de José María Aznar, van actuar pel seu compte, cosa inèdita en les Forces Armades Espanyoles. Des del sector conservador, també es va intentar informar sobre pilots de l'Est borratxos i hostesses ucraïneses Dormilonas, però els documents oficials van tirar per terra aquestes especulacions sobre la tripulació i sí van recollir el mal estat de l'avió sinistrat, l'elecció es va mostrar com un cúmul de subcontractes amb diners perdut pel camí. Es van obrir 6 processos judicials i no hi va haver ni una dimissió al Govern. Trillo és avui l'ambaixador d'Espanya al Regne Unit.

- Enfonsament del Prestige (2002). L'únic culpable va ser el capità del petrolier enfonsat el 2002 davant les costes gallegues, Apostolos Mangouras. O potser "algú" més, ja que segons Ana Botella llavors: "A la catàstrofe del Prestige només hi va haver un culpable: el vaixell". Que el ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, o el president de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga, estiguessin desapareguts de cacera a les primeres i decisives hores de la catàstrofe és el de menys.